L'ONU va instar al març el Govern a eradicar aquesta pràctica i es va mostrar inquieta pels CIE

L'organització denuncia que la policia identifica de forma sistemàtica magribins, negres i llatins.

És complicat determinar-ho al 100% en un món en què el que falta és informació, però els advocats especialitzats en estrangeria, els que assisteixen els forans retinguts al centre d'internament d'estrangers (CIE) de Barcelona, sostenen que la majoria dels que hi arriben comencen el camí sent interceptats per policies que els demanen la documentació al metro, en una parada d'autobús, en una obra. Sovint, a l'entrar a treballar i al sortir-ne. Són estrangers d'aspecte reconeixible pel seu origen, pel seu color de pell fosc. Sense eufemismes: els policies solen aturar negres, magribins i llatins. Amnistia Internacional (AI) va emetre el mes passat un informe en què acusa Espanya de propiciar les batudes ètniques, que l'organisme troba injustes i discriminatòries.

L'informe diu el que expliquen molts testimonis del procés que viu l'intern d'un CIE. Que a un ciutadà blanc no se li demana la documentació als carrers espanyols. I que fins i tot s'insta la policia a primar els d'altres races: «Mitjançant l'ús d'objectius estadístics de detenció de migrants irregulars s'anima els policies a abordar persones pertanyents a minories ètniques».

UN MILIÓ DE SENSE PAPERS / Amnistia va detectar aquesta pràctica el 2009 i després d'una investigació «documental» va enviar una delegació que va treballar «sobre el terreny» el març i l'abril del 2011. Entre altres dades, l'informe aporta la del nombre aproximat d'estrangers en situació irregular a Espanya: de 700.000 a un milió. Pel que fa a exemples, el text n'aporta un de contundent, el de Rosalind Williams, nord-americana amb nacionalitat espanyola des del 1969, a qui la policia va demanar la documentació en una estació de tren de Valladolid. No la va demanar a ningú més i a preguntes de la ciutadana va afirmar que tenia ordre de comprovar les dades de persones «com ella». Williams, naturalment, és negra. Es va negar a ensenyar la documentació i va acabar havent-ho de fer a comissaria.

Com a protesta, ella va recórrer al Constitucional per tracte discriminatori, però no li van donar la raó, tot i que un dels jutges va emetre un vot particular en què va afirmar que aplicar un criteri racial és contrari a l'article 14 de la Constitució, que proclama el principi d'igualtat. Williams va denunciar l'assumpte al Comitè de Drets Humans, que va concloure que Espanya havia violat la prohibició de la discriminació del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i li va ordenar que es disculpés amb Williams. Dos anys després AI diu haver constatat que les detencions per raça segueixen tenint lloc. I que ningú s'ha disculpat amb Williams.

L'informe cita diversos exemples i denuncia que es fixen quotes de detencions, cosa que segons Amnistia estimula les batudes ètniques per la necessitat d'acumular arrestats. S'ha comprovat que a vegades s'insta a buscar només marroquins, perquè el seu retorn es pot fer per carretera. És a dir, surt més barat.

QUEIXA DE L'ONU / AI va concloure el seu informe amb diverses recomanacions. Va demanar a Interior que admetés, condemnés i prohibís les identificacions ètniques, i, entre altres mesures, limités la detenció de sense papers, «tret de com a últim recurs». Les batudes a Espanya van merèixer també, al març, la crítica de l'ONU, que va instar el Govern a aparcar les identificacions basades en «perfils ètnics i racials». L'ONU també es va mostrar preocupada per l'opacitat dels CIE.