Aquí teniu el resum i les conclusions realitzat per Carmen Fructuoso.

Les quartes jornades organitzades des de 9 barris acull, han girat entorn del tema “reptes en temps de crisi”. L'objectiu era reflexionar sobre com està afectant la situació actual als col•lectius que especialment la estan patint (ja que la crisi no afecta a tots per igual,) i com s'estan buscant solucions des de la societat civil per a organitzar-se i donar respostes. Les dues primeres ponències (les portades a terme en el matí,) han contextualitzat d'una manera general, i des d'un punt de vista econòmic, la situació actual. Les intervencions de la taula rodona, portades a terme en la tarda, han correspost a experiències més concretes de diferent índole. La primera ponència va venir de la mà de Rafael Muñoz de Bustillo Llorente, qui ens va oferir una perspectiva econòmica comparada que duia per títol “L'Estat de Benestar en temps de crisi”. De la seva intervenció, s'han pogut extreure les següents conclusions: Incrementar la despesa social (en educació, I+D, i en estat de benestar) disminuiria la desigualtat social i amb això la tensió social que es genera, especialment en temps de crisi, en els quals amplis col•lectius es veuen abocats a situacions dramàtiques. Les decisions referides a polítiques socials, que són les que decideixen la despesa pública, són fonamentals, especialment en un marc d'economia de mercat caracteritzat per ser extraordinàriament inestable. Aquesta despesa, a més, hauria de mantenir-se estable independentment de les conjuntures econòmiques. El dèficit públic, que tant preocupa a l'ideari polític neoliberal predominant, no és un problema. L'Estat té capacitat d'endeutament, sense que això tingui conseqüències en altres sectors. Les solucions per a pal•liar els efectes de la crisi s'han centrat a debatre entorn de la necessitat d'abaratir l'acomiadament. Aquesta argumentació no duu a cap part. Espanya és un dels països de l'Europa rica, en el que la despesa d'acomiadament és més barat, i això no es tradueix en els índexs d'atur. Respecte a la immigració, cal desmitificar prejudicis tals com que els immigrants decideixen la seva destinació atrets pel seu sistema de benestar social (la qual cosa és falsa, són les xarxes socials principalment les que pesen en la decisió;) així com que sobrecarreguen la despesa de l'Estat per l'accés a les prestacions (sanitat, educació, cobertura de diferents prestacions...) Això també és fals.

La immigració es presta com element de rejoveniment poblacional i com element central del tercer sector (mà d'obra destinada al mercat secundari caracteritzat per ser el més inestable, el més precari, el que tanca les seves possibilitats de mobilitat ascendent, i al que hi ha col•lectius associats: ser dona, ser jove o ser immigrant. Si conflueixen les tres característiques, tenim un perfil de persones especialment vulnerables.) La segona ponència, a càrrec de Ramón Mahía, ha dut per títol “Immigració i mercat laboral espanyol: de l'abundància a la crisi”, i també ha ofert una perspectiva econòmica des d'altre prisma. Ha analitzat com una situació econòmica global té una repercussió específica local: a Espanya, una hemorràgia en la destrucció d'ocupació. La forta dependència del sector immobiliari i serveis en el creixement del PIB, així com l'alta temporalitat en els contractes laborals, han provocat un increment de l'atur en el moment que ambdós sectors s'han paralitzat. La població estrangera ha estat el col•lectiu que s'ha vist especialment afectat per aquests canvis atès que són els que s'han ocupat principalment en construcció i serveis d'escàs valor afegit, són els que tenen menys contractes indefinits, els que més contractació temporal i a temps parcial presenten i els que en major mesura accedeixen a l'ocupació considerada no qualificada, així com a l'ocupació sense contracte. Això té un reflex tant en els salaris, com en l'estabilitat laboral, com en l'estructura social. La immigració, per tant, té unes característiques de no igualtat de condicions (no solament respecte a l'ocupació, si no també respecte a la seva situació legal, i a les xarxes de suport (familiars, psicològiques, econòmiques?) afegit a la percepció social en la que se'ls culpabilitza de la situació actual.) En l'actual conjuntura econòmica, i en les previsions de recuperació futures, la immigració és un dels col•lectius més vulnerables i destinats a reproduir la seva situació d'exclusió social. La tarda s'ha destinat ha portar a terme una taula rodona en la que s'han presentat diverses experiències comunitàries enfront de la crisi. 

- Gustavo Fajardo, de l'associació AESCO, ens ha fet una exposició del treball que aquesta associació porta a terme, centrat en el problema social del sobreendeudament de les famílies provocat principalment per la càrrega hipotecària. Això ha estat a causa del col•lapse de crèdit sol•licitat per les famílies (del que cal responsabilitzar a les entitats financeres) en el que s'han unit dues variables fonamentals: l'increment dels interessos bancaris, i l'atur. L'encadenament hipotecari d'avalistes ha generat a les economies domèstiques un crack sense pal•liatius que ha afectat principalment als immigrants. Per això, l'associació proposa diferents reformes judicials a fi de controlar el negoci que s'han muntat les entitats financeres entorn de l'endeutament hipotecari i del qual surten lliures de responsabilitats.

- Óscar Prétel, de l’Ateneu Candela, ens ha presentat el treball que porten a terme des de l'oficina de Drets Socials a Terrasa en defensa de la despenalització dels “top manta”, sobre els quals recau una resposta penal i judicial exagerada a causa de l'omissió contextual (la realitat social en la qual cal emmarcar els esdeveniments) i al grau de vulnerabilitat del col•lectiu principalment afectat (immigrants subsaharians.)

- Abdoulaye Fall, representant de les CAF (Comunitats Autofinançades) ens ha explicat com es gestionen els microcrédits en aquesta organització, per a facilitar a les persones amb pocs recursos l'opció d'accedir a petits crèdits.

- José Luis García, ens ha explicat les dificultats a les quals s'enfronta el món sindical a causa del seu curt camí d'existència, a les múltiples problemàtiques laborals que han d'enfrontar-se en aquest país, i a l'extrema destrucció d'ocupació causada per la crisi econòmica. A partir d'un exemple portat a terme a Navarra (on treballen,) ens ha explicat una experiència sindical reeixida en el sector de les treballadores del servei d'atenció a domicili. El sector juvenil, que és un dels col•lectius que es veuen especialment afectats per la precarietat laboral, ha donat diferents respostes sindicals. Bàsicament davant aquells problemes que els han afectat directament més que els que es plantegen de manera global.

- Catalina Socías ens ha explicat la seva vivència des de l'associació de veïns del barri de Natzaret a València. Recolzant-se en la seva experiència, ens ha explicat diferents accions que porten a terme i com han anat adaptant-les als nous veïns a fi d'assolir una dignificació del barri i una major cohesió social.

Les jornades han finalitzat amb l'actuació de Virginia Imaz, qui s'ha encarregat de tancar l'acte i exposar les conclusions de les jornades d’una manera divertida i amena, ironitzant sobre les intervencions portades a terme. La seva genialitat ens ha permès finalitzar a tots amb un somriure.