La demagògia xenòfoba agreuja la crisi
José Miguel Benítez, periodista

“La crisi financera ha estat, en gran mesura, la conseqüència d’un sistema profundament corrupte”. Paul Krugman (Premi Nobel de Economia,2008»

La demagògia xenòfoba no soluciona la crisi, l'agreujaJosé Miguel Benítez (periodista)

“La crisi financera ha estat, en gran mesura, la conseqüència d'un sistema profundament corrupte”. Paul Krugman (Premi Nobel Economia, 2008)A l'inici de la crisi, es va parlar de refundació del capitalisme. En les reunions prèvies del G-20 a Washington, en el 2008, es proposava la regulació del sistema financer, atacar d'una vegada el problema dels paradisos fiscals, estudiar l'aplicació d'impostos a transferències bancàries internacionals, lluitar contra la corrupció del sistema…

Tres anys després, cap responsable de la crisi està a la presó, i es repeteix la història: alts executius cobren pensions milionàries pel treball mal fet que ens afecta a tots. Veiem també com les solucions plantejades han estat substituïdes per les imposades pels “mercats”: acomiadaments, precarització laboral, baixada de salaris, retallades socials, atac a l'educació i salut públiques, desmuntatge de l'Estat del Benestar.En aquesta situació, en lloc d'apostar per la pedagogia política (que no dóna vots), alguns candidats aposten irresponsablement per la demagògia política, sobretot pel que fa a responsabilitzar a les minories de la situació actual. En lloc de combatre els rumors, els estenen, convertint-se en caixa de ressonància de les pors i ansietats del carrer, en recórrer cada vegada amb més impunitat al discurs xenòfob. I per a mostra un botó: el portaveu de la plataforma xenòfoba –sobre el qual ha de caure tot el pes de la Llei-, es vanava recentment que dos dels grans partits de Catalunya, copiaven el seu discurs. I no és una anècdota, és molt greu, perquè el que estan fent aquests polítics, és LEGITIMAR aquest discurs davant l'opinió pública, amb el perill que això comporta. Aquí tenim el laboratori popular de Badalona, i aquí estan les vergonyoses declaracions de l'etern candidat a ministre o del personatge de la porra fàcil de Polònia. No és el mateix que les barbaritats les digui una caricatura de polític, que ho repeteixi una persona al que se li suposa seny, encara que algun dels seus companys de viatge s’enrojoli per això.Com diu el manifest contra la xenofòbia a Europa, impulsat al març passat pel CCCB: “Si no controlem la xenofòbia, contaminarà l'aire que respirem tots els que vivim a Europa”. Un discurs que pot estar incubant un nou ou de la serp, amb el suport, no ja de petites formacions fanatitzades, sinó per partits majoritaris més preocupats per captar al  votant que, copejat durament per la crisi, tendeix a desconfiar del diferent.Al polític irresponsable, li resulta més rendible, i fàcil, expandir els rumors sobre immigració, que assenyalar als veritables culpables de la crisi i buscar solucions, més complexes, però més justes. Hi ha qui argumenta que una cosa és el discurs i una altra el que faran quan siguin electes. Però aquest argument em recorda al d'amics de joventut, que deien “jo controlo” i van acabar estimbant-se a lloms del cavall. El problema és que, tanta irresponsabilitat, acabarà per estimbar-nos a tots cap a la fractura social.El manifest del CCCB es pregunta: “Val la pena córrer el risc de despertar-nos en un món de barricades, guerra contínua i ressentiment? En nom de què? Per preservar què? Amb quina finalitat? I jo afegeixo, només per un grapat de vots?Vostès tenen la paraula, encara que no puc evitar desconfiar de la seva resposta.